
ja hi tornem a ser, ben lluny de casa, trobant a faltar un bon pa amb tomaquet i fuet.
ahir vaig comprar uns tomaquets nepalis; el venedor no entenia perque agafa els mes passats: "sir, sir, these not good!" i jo "namaste, namaste, these good for bread with tomato, typical catalan food, from futbol club barcelona, do you know?' (sempre has de posar el futbol pel mig, aixi saben d'on vens).
avui els provare. no crec que sigui el mateix...pero fara el fet.
doncs si, estic al nepal, a pokhara mes exactament, a uns 200km de kathmandu capital (35min en avioneta, 6 a 10h en bus o taxi). pokhara te un llac, als peus de la serraladota dels annapurnas, amb 8.091m com a pic mes alt, amb el machapuchare com a pic piramidal mes espectacular.
la jessica em va convencer a venir a passar la temporada de parapent aqui. no va ser dificil.
la tia ha fet un pas endavant, ja vola en tandem; s'ha esforçat moltissim aquest estiu per polir detalls del seu vol, he fet de conillet d'indies varies vegades (he descobert que soc el pitjor passatger de parapent de la historia voladora), i ha vingut aqui amb una oferta de feina d'una empresa suisso-nepali "BlueSky". i ja porta uns quants biplaces!
per la meva banda estic amb "Frontiers", britanics, els mes antics aqui a pokhara. tots els pilots son requetebons, per dir que estic treballant amb el 7e millor pilot de XC del mon (2010)!
aixi que tots dos plegats treballem, prou per sobreviure.
finalment he entes que el parapent no em fara ric de peles, si ric d'experiencies.
