També s'ha afegit el problema que he entrat en la era dels putus smartphones, que van molt bé per cotillejar el facebook, per fer una foto i enviar-la en un segon a las redessss socialessss... pero no van bé per escriure qualsevol reflexió, pensament, que sigui més llarg que una frase del twitter. potser és perqué soc nou amb això dels conys de teclats digitals, soc un manasses i m'afarto d'intentar escriure la mateixa paraula una vegada darrere l'altre: la muntagna..no!...la muntanyua...arghhh! la muntanya! si! apreto espai i pam! l'autocorrector dels cullons em canvia la paraula a "mountain".
putus telèfons intel·ligents.
D'aquí a 48 hores tornaré a ser al nepal, 4a temporada, i estaré content de tornar al meu estimat nokia blanc/negre, de bateria il·limitada i el joc de la serp que es mossega la cua. m'estaré fent gran i carrincló? o estic creant un moviment romantic-tecnològic? els anys ho diran.
Va, anem per feina. On em vaig quedar l'últim cop...ah sí! ginebra, abril 2013. Si segueixo el títol del blog "On Estic", doncs ara mateix assentat en un llit superking size a Roseville, California. Però potser hauria de canviar el títol perquè aquest post sigui més interessant: "On He Estat": i llavors puc explicar una mica més d'historietes.
Després d'una temporada hivernal de crisis personal (tan personal que em vaig quedar soltero), suplico als deus de l'amor i a la primavera (que la sang altera) que la meva ex torni a donar-me un vot de confiança. i funciona. desde llavors no m'ha le tret de sobre (haha) i hem estat de maratons familiars a Catalonia i a California, dos paisos que comencen i acaben igual, pero ben diferents.
Entre mig, i per suportar aquests amunts i avalls en el mon, he estat currant com un cabró. sí sí, que la gent es pensa que lo meu no es feina, que volar en parapent a les muntanyes alpines de la bavaria germànica és un somni fet realitat i fa-ci-li-simo... pues que hi vagin ells.
el maig només recordo pluja. ah sí! i també...com es diu això...mhhh... més pluja. així que tururut violes, rain = no feina = a menjar arròs blanc. després de suplicar als déus del temps (i al tomàs molina d'alemanya "thomas mullinen") el sol comenca a sortir al juny, i ja no marxa durant tot l'estiu. Es veu que això de suplicar em funciona...pero ni poc ni massa... cagun l'olla de bon temps, cada dia a currar fins a finals d'agost.
volant a la bavaria, Füssen.
una escapada a Àustria, Wilder Kaiser.
