l'imàn de nepal

desde finals de septembre estem de nou a pokhara, nepal, amb la intenció de quedar-nos fins març, abril... o fins que tinguem un pla per la pròxima primavera/estiu 2012. tornem a la rutina de fer cursos de parapent i volar biplaces.

no sé si s'en pot dir rutina però és el que més s'hi acosta al nostre estil de vida: cada dia ens despertem al mateix lloc, la mateixa hora, el cel té la mateixa pinta, anem a treballar, anem amb bici o a caminar, anem a sopar amb amics, peliculón i a dormir.



clar que cada vol és diferent, tenim tota mena de passatgers: asiàtics, americans, europeus, australians...gordos, prims, cagats, valents, sobrats, despistats, enteradillos... si estàs d'humor i tens ganes de parlar (i el passatger xerra anglès) sents noves històries cada dia, veus nous somriures. no és mala feina per sobreviure.

i és que sembla que pokhara té un efecte imàn, ja és el tercer cop que estic per aquí i per ara suposo que el pròxim hivern tornaré. la vida és fàcil, el món molt petit, les opcions poques, i així una vida senzilla i sense masses complicacions.
si no obres l'ordinador no saps què passa al món, només saps què fa el veí... si no engegues la tele no necessites comprar res, i si t'encaparras en comprar alguna cosa no passa res, és bastant impossible trobar el que vols aquí. aquí experimento la vida basada en les necessitats bàsiques: menjar, treballar per guanyar-se el pa, fer esport i socialitzar-te amb gent senzilla, multi-cultural i sana.


fent ràfting el dia del meu aniversari. 29!!

el paradís... Yosemite

desde fa anys que he llegit i sentit parlar de Yosemite, "iosemíti" "josemite" "iosemait" o com cony es digui (no és una paraula fàcil, jo la deixo amb "el mito de josé").

i és que la història de l'escalada va canviar radicalment en aquest paraís, on personatges com chouinard i douglas (fundadors de Patagonia i North Face, respectivament) van encetar el concepte d'escalada lliure, erosionar el mínim les parets, deixar el mínim rastre possible i deixar de clavar i ametrellar les parets amb ferro per escalar-les.


el capitan

van ser uns quants dies acampats a 2700 metres, rodejats de cérvols sense vergonya, ossos negres en busca de qualsevol resta de menjar, pasta de dents o cervesa, unes fogates a lo cowboy i caminates de 30km/dia en un paraís terrenal.


cathedral peak


una de les muntanyes més impresionants, el Half Dome, al centre.





foc, cerveseta i marshmallows i s'mores (les 'nubes' foses amb xocolata al foc)davant la tenda després d'un dia de caminada. i el més apassionant per acabar el dia: col·locar tot el menjar i qualsevol cosa que faci olor a una caixa metàl·lica amb tancament especial anti-ossos...

san freakcisco

san francisco té un curriculum espectacular: per allà hi ha passat la febre d'or, les revolucions hippes i gays, els mafiosos fent penitencia a alcatraz, la jet-set de les noves tecnologies (apple, facebook i google estàn a la bahia de SF)... starky i hutch, l'steve hurkel... qué no le quiten lo bailao.

SF des del balcó de casa d'un colega.



em va sorprendre el microclima, la boira, els joves 'homeless' (sense casa) perduts, borratxos i sense futur, la venta legal de mariguana medicinal i la quantitat de freakies per metre quadrat que s'acumulen en aquesta ciutat.

per rematar l'estada a la ciutat vem veure un partit dels giants de baseball a l'estadi... ambientassu.


i a poc més de 20min, a Pacifica, vem estar volant disfrutant de vistes del pacífic i el golden gate. què més es pot demanar a aquesta ciutat?! jo m'hi apuntaria per uns mesos.

oregon i els arbres gegants

unes hores amb cotxe cap al nord canviem d'estat, oregon, on es respira ecologia, hippisme i natura, però també "cowboyisme" tradicional barrejat amb el "white trash"(literalment "basura blanca"), els blancs pobres.

anem directe a la zona de vol de woodrat, on coneixem pilots locals, on volem un parell de dies amb bones tèrmiques i bon vi (les vinyes estàn de moda en aquestes latituds).


la jessica volant a woodrat, oregon.

pilots i tasta de vi al mateix lloc? no sé si és massa bona idea...

una estable a l'aterratge amb "rural street art" :)
els cowboys practiquen el tir amb el cartell de l'enlairament... això és l'oest americà!

i desde les muntanyes alpines oregonenques tirem cap a la costa, cap a descobrir i flipar amb els arbres gegants, els famosos sequoias. i em va superar de llarg (vull dir d'alt) les meves expectatives... quina immensitat i quina quantitat! a cinc pams d'un sequoia de 80m te'n trobes un altre de 100m, al costat d'un de 1000 anys, te'n trobes un altre de 2000.

CA - Tahoe

a tot just hora de sacramento arribem als peus de Tahoe, un massís muntanyós al voltant d'un dels llacs més profunds del país.

caminades, cims, arbres, llacs... una vegetació silvestre ideal per els ossos negres, cérvols i turistes actius. i segurament un paradís de l'esquí de fora pista a l'hivern; queda pendent!

CA - sacramento

a l'arribar a sacramento vem començar l'itinerari de reencontres familiars. la jess feia 2 anys ben bé que no veia el seu pare... desavantatges de la vida nòmada (i de ser pobre, que els billets d'avió no són pas baratusss).

entre el jet lag i els nervis de conèixer la resta de família de la jess, vaig haver de recuperar l'energia gastada amb una ruta gastronòmica de fast food. en una setmana vaig provar les diferents especialitats d'hamburgueses californianes fetes en 5 minuts. la millor: In&Out, 1.000 calories en unes quantes mossegades...


old sacramento

ens uns dies la jessica ja va tornar a sentir-se una mica americana... i jo a sentir-me més obert a un païs que darrerament només ens han vengut com a bèl·lic i capitalista.
i és que (parlo de california i oregon, els únics estats que he visitat) es respira aire del futur: reciclatge, cultura orgànica, mercat local i pau. pinzellades de canvis que dónen una mica d'esperança al nostre futur.
clar però que no deixa de ser també els estats units que coneixem per la tele: mega centres comercials (llocs idèntics en països capitalistes), autopistes de 6 carrils, botigues d'armes, supermercats talla xxxl (veure foto de les bosses de patates).

gran a la foto? immens a la realitat.                                                                                      la jess vintage

de CATalunya a CALifornia

no sé per on començar...

entres en un supermercat qualsevol a comprar un refresc i et trobes 30 neveres. a cada nevera et trobes 20 begudes diferents. et decideixes per un tè fred. a la nevera dels tè freds hi tens 25 marques i gustos diferents i, al cap de mirar i remirar, em puc finalment decidir quin em beuré, el "light organic no sugar peach and strawberry flavour with 10% of local apple".
per mi això ha sigut la meva experiència nord-americana, aquí hi ha de tot i molt! cotxes: grans. arbres: sequoias. urbanitzacions de cases: infinites. comfort: 200%.

 

venia a california amb poques idees de com seria però amb moltes imatges de hollywood. venia amb certs nervis per conèixer la família de la jessica, i amb aquella espècie d'adrenalina aventurera d'arribar a un nou país, veure un nou paisatge i conèixer una nova cultura.

el resultat va ser un mes de marató familiar, aniversaris, dinars, sopars, viatjets amb família, combinat amb caminades per parcs nacionals, parapent i turisme.

- per llegir sobre el nostre camp base: sacramento

- sobre tahoe
- oregon i els arbres gegants
- san freakcisco
- yosemite

Clica sobre la imatge per veure l'àlbum complet de California

Alacant

33º al sol, 31 a la sombra, palmeres, pedra, pols, platja... pp... Alacant.

de nou nòmada però aquest cop a la mateixa penínsul·la, a 180km al sud de valència, alacant. tornem a començar, nova casa, nova gent, nou vol i nova rutina per uns mesos.

és apassionant i alhora frustrant quant arribes a un lloc nou. no conèixes a ningú... però tens a tothom per conèixer. et perds amb el cotxe per arribar a qualsevol lloc, però tens molts llocs per descobrir. i al final, en dies o setmanes, ja et tornes un més de la zona, ja saps on està el super per anar a comprar, ja saps a qui trucar per anar a fer una cerveseta, i ja no dónes 50.000 voltes al poble per trobar casa teva.

casa


i què fem a alicante? lo de sempre, volar, i una mica més, platja.
sóc partícep de fer activitats que et quedin accessibles, aprop de casa. que voldries ser un super surfero però no tens més que camps i muntanyes al teu voltant? dedicat al parxís nano. ja he passat per aquí i m'he estressat tant estant a la muntanya pensant que era el dia perfecte per surfejar, i a estar al mar sense ni una puta onada, i pensar que era el millor dia per volar... que passo del marrón. ara faig allò que em queda a la meva vista: aire? si veig el despegue; mar?? si veig les onades.

volant


doncs aquí a alicante ha sigut el moment per tornar a gaudir del mar, de la sal i la brisa fresca, de les meduses i dels pits enlaire. i com que no sé estar parat prenent el sol doncs m'he aficionat al kitesurf, la navegació més simple que existeix ara per ara. i no només m'he aficionat, sinó que m'hi he enganxat. tot el putu dia mirant les palmeres com es mouen, per saber si el vent ja és prou canyero per anar a navegar o no. i el dia que no... em saturo, ja no ser què fer aquí, i escric en aquest blog [...va vent! enxufa't d'una vegada!!...].



i currem, poc, però suficient per estar a la "resistència". i és que la famosa crisis ja ha arribat al món del parapent. la gent ha de retallar gastos, i l'oci n'és un d'ells (bueno, que la tele plana 3d no falti eh!).
he disfrutat volant amb el heckle, la nostra àguila catalana, amb passatgers d'arreu d'europa i volar al costat de la magnífica família voladora alicantina.

aquí un vídeo de parahawking d'aquest estiu:

Parahawking in Alicante Spain - Preview 2 from Scott Mason on Vimeo.

fins aviat Berga

després de més de 1/2 any a àsia tornem a terres europees.
primer catalunya, a visitar la família, a afartar-me de pà amb tomaquet i fuet i a despedir-me de berga.

he estat 5 anys visquent a berga, escapant-me un hivern a nova zelanda, 2 a andorra, un al nepal... però "casa" per mi sempre ha sigut berga.

berga ha canviat el meu rumb de vida: he passat de treballar sentat en una oficina a estar treballant a l'aire lliure; he passat del mar a la muntanya; he viscut la patum; he après a parapent espais; he buscat bolets cada octubre; he descobert la neu, la bici de carretera, la vida nòmada i dependent del temps; he conegut molta gent, berguedans i voladors; però potser el més important ha sigut can ballús, viure amb amics màgics que m´han ajudat a superar moments difícils, que m´han donat tants moments de tendresa, d'acompanyament, de divertiment... ha sigut la meva família a berga. gràcies dídac, gabriel, isca, alfonsu, muc, gato-vaca... can ballús.

www.canballus.blogspot.com

thailand

després d'una llarga temporada de vol a pokhara (6 mesos) i amb un monzó que es va acostant rapidament, decidim plegar maletes, enviar els bultos més grans a catalunya i... fer una paradeta a tailandia.

com no, les vacances comencen amb una competició de parapent a uns 300km al nord bangkok. què més hi ha al món apart del parapent?? res!! per suposat.

de kathmandu (on ens trobem amb una amiga que marxa a fer l'everest : www.squashfalconer.com) arribem a l'aeroport de bangkok, març 2011. i quina sensació més rara, llums a tutipleni, carreteres sense forats i amb carrils, taxis amb pantalles dvd, basures cada 10 metres... benviguts al 1er món.

la competició no va ser gaire exitosa, almenys per la meva part: pluja casi cada tarda + cagalera + ostia a l'enlairament. no em vaig fer res de res, però va valdra una visita a l'hospital i uns quants messatges tailandesos posteriorment.
els massatges aquests no són el que us penseu...

durant dos setmanes després de la compe visitem el sud del país, més al sud, i més encara, fins que s'ens acaba el temps (i la paciència, i els diners)i tornem cap a BKK i Catalunya.

BKK
la ciutat dels aires acondicionats, mega-centres comercials i paradetes de menjar al carrer.
al mes d'abril fa calor, molta, aixi que vem passar hores i hores fent "window-shoping"(mira mira, pero no compris res) a centres comercials que t'hi podies perdre tota una setmana sencera.
eran tant grans que les botigues a dins es repetien: et trobaves una botiga, per exemple el ZARA; al cap d'una estona t'en tornaves a trobar una altre. oh my god, ja no entrare en un centre comercial per molt de temps.

PRAN NAM BURI
1a destinació: kitezone.com , a fer classes de kitesurf. tenim alguns amics que venen a passar temporades aqui: esperen el vent, kitesurfejen, s'acaba el vent, beuen birres, i l'endemà el mateix. li em agafat el gustillo al kite...grrr... un altre vici.

HUA HIN
quina estació de tren més xula.

ILLA de PHUKET
anavem poc convençuts cap a phuket per la seva popularitat turistica. ja començavem a estar cremadets de no poguer sortir del cercle viciós de la ruta turistica, a on pagues 3 cops més del preu real, a on t'has de barallar per aconseguir un preu raonable, a on et venen packs i repacks de viatges organitzats a on no descobreixes el pais real... començavem a creure que no sabiem ser turistes, que o estem ocupats amb un dels nostres hobbies esportius o ens cremem rapidament...

finalment pukhet ens va sorprendre. vem aconseguir una habitació perfecte a un preu raonable, una moto de lloguer a 3 eur i vinga a rular tot lo dia. mercadillo, platges, pluges tropicals...

KRABI
el cul inquiet ens va fer moure del nostre raconet tranquil cap a Krabi, zona d'escalada esportiva per excel·lència, a on hi vem arribar amb barca-taxi; no hi ha carretera ni camí d'accés.
afincats en una cabanya amb ventilador musical (estava tant rovellat que et feia melodies durant tota la nit), vem poguer sobreviure gràcies al meravellós esprai anti-mosquits.

de krabi ens que la imatge i el so de jungles amb millons d'insectes cantant al unisò, les platges paradisíaques amb aigua calenteta, les illes solitaries en forma d'estalactita aquí i allà...i els guiris caminant per la sorra de la platja amb maletes immenses amb rodetes, esperant trobar algun barco que els torni cap a la civilització.