Wednesday, December 14, 2011

l'imàn de nepal

desde finals de septembre estem de nou a pokhara, nepal, amb la intenció de quedar-nos fins març, abril... o fins que tinguem un pla per la pròxima primavera/estiu 2012. tornem a la rutina de fer cursos de parapent i volar biplaces.

no sé si s'en pot dir rutina però és el que més s'hi acosta al nostre estil de vida: cada dia ens despertem al mateix lloc, la mateixa hora, el cel té la mateixa pinta, anem a treballar, anem amb bici o a caminar, anem a sopar amb amics, peliculón i a dormir.



clar que cada vol és diferent, tenim tota mena de passatgers: asiàtics, americans, europeus, australians...gordos, prims, cagats, valents, sobrats, despistats, enteradillos... si estàs d'humor i tens ganes de parlar (i el passatger xerra anglès) sents noves històries cada dia, veus nous somriures. no és mala feina per sobreviure.

i és que sembla que pokhara té un efecte imàn, ja és el tercer cop que estic per aquí i per ara suposo que el pròxim hivern tornaré. la vida és fàcil, el món molt petit, les opcions poques, i així una vida senzilla i sense masses complicacions.
si no obres l'ordinador no saps què passa al món, només saps què fa el veí... si no engegues la tele no necessites comprar res, i si t'encaparras en comprar alguna cosa no passa res, és bastant impossible trobar el que vols aquí. aquí experimento la vida basada en les necessitats bàsiques: menjar, treballar per guanyar-se el pa, fer esport i socialitzar-te amb gent senzilla, multi-cultural i sana.


fent ràfting el dia del meu aniversari. 29!!