View Larger Map
23-24 oct :: turisme actiu
el caos de delhi es inimaginable, carrers plens de gent caminant, amb bicicleta, tricicles, taxis, camions... tots sota la norma de conduccio mes instintiva: qui te el pitu (timbre) mes gran passa i el que no es queda embussat tot el dia.
a pesar de la pobresa (hi ha un munt gent dormint al carrer), de la bruticia (mai havia respirat tant fum i pol.lucio en un dia) i del caos de circulacio, la ciutat funciona.
des de que hem arribat, les 4h de la matinada, fins a les 22h que hem agafat el tren, hem estat donant voltes i mes voltes (i una siesta a un hotel) per confirmar l'estacio d'on sortia el tren. cada cop que haviem d'agafar un taxi per mouren's (una moto de 3 rodes amb seients a darrere) semblava que ens sortegessim qui havia de patir al seient de davant... mai havia vist tants carlos sainz junts i amb un calcul tant exacte de dimensions dels vehicles; per on diries que n'hi passa un, n'hi passen tres!
si si, turisme actiu: actiu perque si no ho erets t'atropellaven o perdies el tren tot i tindre 16 hores d'antel.lacio.
24-25 oct :: orient express
per fi l'esperat tren que ens allunyara del caos urba i que ens portara a les portes del cel himalayenc.
dormim en un vago amb lliteres mentre el tren, poc a poc, va fent xup xup... quina nit mes placida. ens despertem a pathankot, esmorzem (esperem 1h perque ens fagiun l'esmorzar, aqui no hi ha estres) i taxi cap a BIR, el que sera el nostre poble pel menys 2 setmanes.
uns 120km en taxi a una mitjana de 30km/h... unes 4 hores de sufriment adelantant camions en plena curva cega i esquivant monos.
pero arribem! i com no, disparats cap al despegue a fer un primer vol de vespre... increible.
26-27 oct :: pilots locals
ja semblem pilots locals. ahir 40km (anar i tornar, 3300m de sostre (brrr) i avui...no se, mes fluix, potser 30 i picu, 2700m...
les termiques son on han de ser, on les necessites, transicions que pots deixar els mandos i dedicar-te a fer fotos, parlar per radio amb els colegues, veure els increibles muntanyots... i fer pipi: en 11 anys volant mai he hagut de pixar enlaire, sempre i te que haver un primer cop.
i quins buitracos que volen per aqui! s'acosten a un pam de la vela i juguen amb tu, jo encara vaig acollonit quant se m'apropen i vaig xiulant-los... ja ens farem amics.
28 oct :: i mes vol
avui era el dia mes estable de tots, costava pujar, pero he aconseguit arribar als 3100m i m'he tirat a muerte cap a l'est seguint la cresta.l'idea era d'arribar al 360 camp base, uns camps d'altura on pilots dormen per tornar a sortir l'endema.
quant arribo alla, a uns 15km (90 pilots al despegue i he fet tot el vol sol) veig unes tendes al costat de les cases dels pastors i unes senyals amb pedra visibles des de l'aire..."hotel no se cuantos"... aixi que els pastors ja han vist el negoci al tema, ofereixen lloc per dormir, menjar... tot un hotel de vol bivac. quant passo per sobre va i em xiulen per que hi aterri, pero un aguilot amb marca un pepinassu de termica i marxem junts cap a casa. es increible com aquests ocellots es diverteixen jugant amb els parapents.
be doncs, 3 dies, 9h de vol!
tot no es vol, ahir s'ens acut de fer una visita a un temple budista i ens trobem en plena cerimonia. ens acullen, ens posen una alfombra per asentar-nos i ens donen berenar. 120 tius recitant, corns, timbals, ofrenes... tota una experiencia religiosa.
29, 30, 31 oct :: burocracia
com que no parem de volar i internet falla mes que la moto d'un indi, passo el relat del dai d'aquests ultims dies:
VOLS D'ESTRAPERLO A BIR BILLING
Em llevo aviat i més tard ens trobem per esmorzar, cadascú segons el que li atrau de l'extens menú pels turistes que venen atrets per les condicions inmillorables de vol d'aquest indret. Jo, per fer país, esmorzo tsampa -farina d'ordi torrada-, el menjar tibetà per excelència.
Portem uns dies sense poder volar legalment per questions burocràtiques. Segons les noves ordres, i després d'alguns accidents per part de pilots russos, el govern del país no es vol fer càrrec del rescat si passa alguna cosa i ens demanen que cadascú del centenar de pilots que voltem per aquí es busqui un grup local que en cas de necessitat el vagi a buscar a la muntanya, amb un metge inclòs. Això no existeix i trobar-ho resulta inviable.
I així passen uns dies en els que, després d'esperar molta estona al peu de la carretera que puja a l'enlairament -cada dia ens havien promes que l'endemà tot estaria arreglat-, al final hem de buscar enlairaments alternatius i llunyans i volar d'amagat buscant aterratges tambe alternatius per passar desapercebuts. Fins ara cap problema...
Avui, una vegada més, semblava que tot estava arreglat però de nou un pilot de pilots ens tornem a trobar aturats al peu del camí. Ens demanen documents i fotocòpies de passaports, visats, llicències i seguros de vol i hi estampen mil signatures i, per fi, ara si que podrem fer el cross a Dharamsala! Però no, falta encara la signatura d'algú molt important i que no vindrà fins a mitja tarda...
Tenim sort però, doncs als pilots del país els demanen tambe la llicència de vol i aquí això no existeix.
Al final fem un vol de tarda, permís embutxacat, després de que la policia s'apunti totes les dades que se'ls acudeix en un parell de controls de carretera i envol.
Al vespre, costums americanes que s'imposen, els companys van a una festa de halloween pero jo prefereixo alguna cosa més local i entro en un espectacle d'estudiants tibetans. A les deu però me'n vaig de retirada. Demà serà un altre dia i ja veurem si el permís que hem aconseguit encara serveix...
Per cert, la Himalayan Pre World Cup s'ha suspès definitivament també per problemes burocràtics...
