tenia varies solucions: 1) tatuar-me un CARPE DIEM ben gran a la ma, de forma que sempre em recordes d'aprofitar el moment. 2) deixar de ser nomade, convertir-me en un mes de la civiitzacio estable i aborrida de la vida sedentaria, i deixar de tenir tantes possibilitats de moure'm pel mon. 3) meditar.
aixi doncs m'havia proposat el repte d'una setmana de meditacio Vipassana per "arreglar-me". despres d'haver escoltat vivencies d'alguns valents que ho han provat la idea que me n'he fet es estar tancat durant uns dies sentat sense parlar amb ningu i meditar, escoltar el teu interior fins el punt que no escoltis res, que nomes vegis i sentis, que passis a ser un objecte mes del mon...
segur que te molta mes intrinculis que el meu resum... i segur que per aquells que estiguin preparats mentalment per fer-ho es una passada. pero em sembla que encara no era per mi, potser em "desarreglaria" mes del que estic.
necessitava temps, pensar...pero un lloc obert, moure'm, cansar-me... i, perque no, veure mes nepal a la vegada.
com a 4ta i ultima solucio mental se'm va apareixer l'APC (annapurna circuit) trekking. va resultar el lloc idoni, valls i muntanyes, camins i poblets, al voltant dels annapurnas, les muntanyes dels deus.
album de fotos del circuit:
 |
| APC annapurna circuit |
a 5.400m!
