aquí els camins no fan zig-zag, si s'ha de pujar doncs tot recte! les baixades el mateix, amb pedres, nens corrents i cacas de búfal com obstàcles principals.
no necessites anar massa equipat, perquè sempre pots trobar alguna botigueta perduda al mig de la muntanya i veure una coca-cola per passa la pájara.
cada cop que passes per davant una caseta o un poble sencer et surten nens amb les mateixes preguntes: d'on vens? com et dius? a on vas?? i acaben amb un "dona'm carmels! dona'm xocolata! dona'm rupis!".
el principi fa gràcia, però al cap d'una estona ja n'estàs fins els cullons dels putus nanos empaitan-te i cridan-te. ni que fóssim al tour de france! així que quant ja no els aguantes t'inventes noms, històries... que com et dic?? alibaba? d'on sóc? d'afganistán! què faig aquí? venc camells... els pobres nanus flipen.
