El cel de Pokhara s'omplirà de voladors de tot arreu. Voltors i àguiles gaudiran d'unes condicions perfectes per sobrevolar els cims pre-himalayencs.
Tothom menjs jo. Em quedo al terra, intentant no mirar a dalt, intentant no pensar en que he perdut un dia boníssim de parapent, intentant gaudir del món terrestre.
Tinc sobredosi de parapent, masses hores allà dalt en els darrers 5 mesos. Ja no disfruto al 100% està allà enlaire, necessito canviar d'aires. I no és fàcil quant el 99% d'amics que t'envolten al Nepal són voladors.
Necessito uns mesos de mal temps, o viure en un lloc pla, o en una ciutat, a on em pugui oblidar una mica del parapent i així m'entri la passió, les ganes boges de tornar a perseguir els núvols.
Nota al cap d'unes quantes hores després d'escriure aquest post:
He pogut estar al terra tot el dia, llegint, però a l'aterratge... mirant amunt de tan en tan.
Em sembla que 24 hores de descans volador fan miracles... ja tinc ganes d'estar allà un altre cop.
