estem en època de CRISIS: crisis econòmica a europa, crisis política arreu del món, crisis del sistema de vida irracional i devastador de la majoria d'occidentals i països "desenvolupats".
i jo a més li sumo la meva crisis personal dels 30 anys... a on anirem a parar!?
tothom ha escoltat sobre la crisis dels 30... "ximpleries!" pensava jo. i es veu que no, que fins i tot al més innocent i poc sentimentalista com jo va i m'agafa de plè. en aquests primers 3 mesos de la meva nova vida adulta he viscut de tot. ha sigut com comprimir els meus anys viscuts en uns mesos, a on he tornat a emborratxar-me com si tingués 17 anys, m'he deixat barba (i posteriorment un ridicul bigoti) com si volgués reinventar la meva cara, m'he quedat soltero i, si tinguès diners, segurament m'hauria comprat un cotxarro per cobrir la inseguretat i falta d'èxit. vaja, que m'he replantejat la vida sencera, qui sóc, què faig aquí... i m'he adonat que no he fet tantes coses que volia fer, el síndrome del temps perdut.
la crisis dels 30 per mi ha sigut com una alarma de despertador (d'aquestes horribles que fan mal a les orelles) que no la pots parar perquè estàs ben enganxat als llençols...i que quan finalment la pares te n'adones que t'has adormit, que ja vas tard.
com totes les crisis no hi ha més remei que xupar-les i veure-hi el costat positiu, treure'n allò que val la pena.
la crisis en la confiança política farà que aquests personatges baixin a l'esglaó social que els pertoca, que la corrupció sigui més vigilada... la crisis en el sistema enconòmic i de vida farà que les persones ens plantegem un sistema de vida més auto-suficient.
per la meva banda, després d'aquests 3 mesos esbojarrats, ja puc despertar-me abans de que soni el despertador, tinc temps de fer una mica el ronço, prendre el cafè i llegir el diari, i fins i tot tinc la satisfacció d'arribar a la feina 5 minuts abans d'hora. que maco és fer-se gran, conèixe's un mateix més i més i veure que vas de millor en millor.
pobres estrelles de rock del club dels 27 que no han viscut mai aquesta crisi, segurament hauria sigut una etapa molt enriquidora musicalment parlant per un jimi hendrix, un jim morrisson o un kurt cobain de 30 anys.
