ALEMANYA - la resta d'estiu en compte enrere. Com cada fí de temporada de treball, ja estic fins al gorro d'estar cada dia al mateix lloc i fent el mateix. així que l'últim mes de curro als alps bàvars van ser pesats, amb un temps que empitjorava cada dia, hores perdudes a l'enlairament, treballant sense treballar, esperant hores sense cobrar... I és el que té el parapent a vegades, moltes hores perdudes sense fer res. Diriem que no és la feina més eficaç, amb una relació pèssima d'hores/sou... (sempre em queixo, m'agrada).
Per fer un volete aquest setembre a alemanya haviem d'esperar un parell d'hores a que el vent s'encarés, un parell d'hores amb els passatgers, que clar, acabes de conèixer, estàn nerviosos... Els primers 20 minuts tens una conversa fluïda, però al cap d'una hora ja no saps de què cony parlar, es posen encara més nerviosos, així que al final els envies a fer un cafetó (o una camamilla millor) i jo m'en vaig a fer una volta per la muntanya a buscar bolets.
Al mal temps, bona cara (perquè vol dir vacances per mi) així que quant el temps es va espatllar de debó vaig poder gaudir de passejades infinites als boscos amb olor de tardor. Fa temps que no visc a la tardor i crec que és la temporada que més enyoro.
A final de mes el jefe ens porta de vacancetes a itàlia, a 4 hores de la tardorenca bavària, i allà encara és estiu, calor, ambient al carrer, bon temps... i és curiós el que fa conduïr una mica més al sud, més aprop del mediterràni, i de cop sentir-te més com a casa. Quant estic lluny de casa i em pregunten d'on sóc dic que de catalunya (per suposat), però quant vull globalitzar una mica més dic que "mediterràni". Estic segur que som fruit de pescadors, pirates, comerciants, grecs, turcs, algerians, italians i ibèrics que anaven donant voltes de port en port. T'en vas una mica a l'interior d'europa i ja sòn d'una altre casta.
ISTANBUL - 24h entre gats i instagrams Entre avions tenim l'oportunitat de fer parada a Istanbul, 24 hores que són el meu temps ideal per estar dins d'una ciutat abans de que no m'agafi una alèrgia inexplicable i un efecte secondari de mala llet.
Confirmo la meva teòria dels "meditarraniencs", jo podria passar tranquilament per un turc.
Quedo acollonit amb la immensitat de la ciutat, acostumat a barcelona que té fronteres geogràfiques (el mar, el tibidabo i montjuïc i els peatges).
Ens perdem 24 hores per carrerons antics creats en centenars d'anys i desenes d'invasions, gats per tot arreu... els mòvils van a fondo amb els instagrams.
NEPAL - namasté 5ena temporada! I de volta al Nepal ,a fer què? a currar! com a bon català! que la pela és la pela.
Però Nepal sempre dóna sorpreses, esperat lo inesperat... al cap d'un parell de mesos de currar algun jefecillo decideix que no es pot ensenyar parapent al nepal fins que no estigui regularitzat. La conya és que aquí no hi ha res regularitzat! així que toca esperar unes setmanes (això diuen) fins que ho regulitzin. (actualització: de 3 setmanes han passat a 6 mesos a que es regulitzi l'ensenyança parapentística al nepal, així van les coses per aquests móns). Vacances a la vista.
