Les altes muntanyes desprenen l'última energia que els hi queda abans d'embolicar-se entre les mantes de neu i dormir fins que la primavera les desperti. I és en aquestes ultimes respiracions geològiques que m'endinso a la vall del Langtang, entre sis-mils i jungles, entre tamangs i plantes canàbiques.
Després d'una nit a un alberg xinu de kathmandu surtim amb la colla cap a siafrubesi, l'inici del trekking, 8 hores de carretera enrevesada en un autobús local. local vol dir lent, comoditat...bé, la comoditat no existeix, et pot tocar compartir seient amb una gallina i t'has d'agafar fort per no sortir pels aires cada cop que enganxem un bot. Si sobrevius a un autobús local ja no t'inquieta res del que passarà en els pròxims dies.
Ja de peu anem seguint el riu Trishuli, atravessant les jungles, després pins i roures, per finalment quedar-nos despullats entre roques i arbustos alpins. Enfilant-nos cada dia més, el riu es va purificant, ja podem beure de la seva aigua. La gent local es va enrojint, pells cremades i seques per culpa d'un clima dur. De mules passem a yaks. De 1.500 metres a 4.995.
Cada nit la passem envoltat de locals, llenyataires que han treballat dur tot el dia per aconseguir-nos el preuat foc que escalfarà la casa i cuinarà el sopar.
També hi han cares extrangeres, cansades però satisfetes després d'un dia llarg de caminar.... cares del 1er món que es retroben amb els seus orígens: foc, cansament, sopar merescut, envoltats de natura.
De tornada al caos i pol·lució de Kathmandu me n'adono que acabo de venir d'un paradís, d'una cultura (tamang) budista, més tranquila, més respectuosa, més neta de la que estic acostumat al Nepal. I espero que aquesta vall i la seva cultura siguin prou llestos per mantenir-se una mica aïllats de la societat consumista, que estiguin orgullosos durant molt de temps de viure en un lloc dur, on s'ha de tallar llenya cada dia, on s'ha de carregar arrós durant dies i moltes pujades per poguer menjar, però un lloc que els hi agraeïx la seva protecció en forma de paradís terrenal, un dels últims del nostre planeta blau.
