Aquest viatge comença amb un casament a Malàsia d'un íntim amic. A Kuala Lumpur comprem roba per anar mudats (venim del Nepal i no és qüestió de plantar-nos a una boda en "salomons" i jaquetes gore-tex). També comprem bicis (més a afegir a la col·lecció).
KL és gran i casi "inbiciclejable", edificis que es sobreposen i centres comercials que competeixen per veure qui és el més colossal. Al final després de tant caminar trobem un parc al vell mig de la ciutat, impecable, flors i arbres tropicals, herba, camins i turonets... i ni déu. Com pot ser que en una ciutat d'1 milió i mig aquest parc no estigui ple de nens jugant, joves patinant, abuelos caminant? Els centres comercials són el nou lloc de passeig amb els seus atractius aires acondicionats.
Ja tot comprat, ens plantem a Ipoh, on es celebrarà la boda a l'estil xinès, amb 10.000 plats deliciosos i gent de tot arreu. Mai en la vida se m'hauria ocorregut que un dia estaria a malàsia, envoltat de xinos malaios, celebrant el casament d'un millor amic. Les voltes que dóna la vida! Impossible planejar-la!
 |
| street art a ipoh |
Comencem la nostra pedalejada un matí cobert de núvols. Al cap de 5 minuts sobre el seient fem la primera parada: esmorzar. Només porto 5 minuts però ja estic emocionat! Quina sensació més guapa portar la casa a sobre i començar una ruta que no saps ben bé a on ens portarà. Finalment comencem a tirar milles de veritat i només anirem fent paradetes per menjar fruita de les botiguetes xavoleras que ens anem trobant pel camí.
Arribem a Taiping casi sense haver-nos mullat ni perdut. Estem en regió d'origen xino, i és que Malàsia és una barreja de natius musulmans i immigrants indis i xinos (d'unes quantes generacions integrades), i herència cultural i arquitectònica colonialista (britànics i portuguesos).
L'endemà enganxem pluja de veritat, i el poble té ganxo, així que ens hi quedem un dia més, a esperar que surti el sol. Aprofitem per tunejar les bicis i adaptar-les a les nostres posicions i culs. Comprem tijes adaptables, seients més còmodes... i és que no és el mateix anar a fer una volta en bici que estar-hi asentat tot el dia (de mitjana 6 o 7 hores diàries).
La idea és anar tirant cap al Nord, direcció Tailàndia, i decidint camí el dia a dia. Decidim atacar la frontera per zones turístiques i tranquiles, i evitar les zones més xunguilles amb rabietes de budistes VS musulmans. Ja és prou aventura anar en bici en terres tropicals esquivant alguna que altra serpota i evitant monos dentuts perseguidors de guiris. Així que anem per la costa oest, per les illes de Penang i Langkawi fins a posar peu a terres tailandeses.
De camí, Penang i la seva ciutat patrimoni de la humanitat Georgetown, ens sorprèn. Tot i que està conectada amb pont a la penínsul·la hi arribem amb ferri, així ens evitem pedajelar entre centenars de cotxes. Trobem hotel baratet i ens perdem uns dies pels seus carrers de cases colonials, negocis xinesos que deuen portar segles oberts sense actualitzar-se, menjar deliciós al carrer, bullici de gent.
I hi acabem passant el nostre cap d'any (l'occidental...el del 31 de desembre (és que com més viatges més caps d'any te n'adones que existeixen!), amb una birra (l'alcohol a Malàsia no és fàcil de trobar) i fent-nos fotos amb estranys...Dec aparèixer amb cara de póker en algun facebook malasienc.
Per passar l'endemà la resaca de la cervesa, anem a fer la volta a l'illa. Hi ha gana i ens parem a un restaurant al costat dels barcos pescadors que està a rebossar de locals, la pista per saber que és aquí és on hem de menjar. Hem de compartir taula amb uns kualalumpurencs; el menú esta en xinu o malasienc... així que els companys de taula molt agraïdament ens ajuden a triar el que volem menjar (deviem fer cara d'afamats segurament). La panxa em fa rau rau, quina gana. Per fí triem. Vaig ha demanar i em diuen que nanai de la xina, que sóc jo que haig de portar la mercaderia... que haig d'anar a comprar el peix! com?? però si estem en un restaurant? Doncs sí, vaig a la peixateria del costat, peix acabat de treure del mar, i compro el que vull que el restaurant em cuïni. Al cap d'uns quants vasos d'aigua de coco tinc peix acabat de pescar i acabat de cuinar.
Un amic català que fa molt temps que no veig em contacte per què està a la propera illa, Langkawi. Però no sé com ens ho fem i al final ens creuem en algun lloc del mar de l'estret de Malacca i no ens veiem. Casi!... Ell tira cap a Penang, nosaltres a fer una paradeta entre ferri i ferri a Langkawi.
 |
| Unes hores a Langkawi van donar per una mica de freestyle :) |
I a principis de gener ja estem a Tailàndia, segona vegada en les nostres vides de viatgers.
La primera vegada vem acabar decepcionats, no poguent sortir del cercle turístic viciós on pagues tres cops més del que toca i on no entres en contacte real amb el país. Aquest cop teniem la llibertat de perdren's allà on vulguéssim, però també la filosofia viatgera de mantenir una expectació baixa del que ens trobariem. Li vem donar una segona oportunitat el país i va resultar!
