Satun i les famoses carreteres tailandeses
Desembarquem a Tailàndia al vespre, es fa de nit ràpid i hem de bicicletejar uns quants quilòmetres per arribar al primer poble, Satun. La primera impresió? És molt fosc això. Les llums que portem (de "tot a un euro") no il·luminen massa. Tot i de nit fa caloreta, hem creuat fronteres, i això sempre em dóna una certa adrenalina, un nou lloc, una nova aventura. Per sort només hi ha una carretera, no ens perdem i arribem al nou alberg, excitats per descobrir un nou país.
Al cambiar de país, canvïen les carreteres. A Tailàndia tenen voreres per les motos i bicicletes, que casi fan la mateixa amplada que un carril de cotxes. Així si estem obligats a rodar per carreteres generals i amb tràfic, almenys tenim la nostra zona de comfort i seguretat.
La idea és sempre agafar carreteres petites, però a vegades ens toca sí o sí agafar algun tros d'autovia, per no haver-hi més opcions o estar cansats i agafar la via més recta per arribar al proper llit.
 |
| l'última carretera de Malàisia |
al mig del no res...
Google maps no és massa acurat aquí i tota la info està escrita en thai. Com que anem per zones fora del cercle turístic occidental no es parla gaire anglès. Les carreteres estàn ben senyalitzades però tots els cartells estàn en tailandès. Així que és fàcil perdre's. Anem més o menys tirant amb la brúixola al cap: direcció nord, anem pel bon camí.
Al segon dia a Tailàndia arribem a un poble costaner que no m'enrecordo com es diu... o potser no m'en vull enrecordar. Anem rodant tot el dia amb l'expectativa d'arribar a un poble amb les famoses platges tailandeses, sorra blanca i palmeres, menjar bo i barato... vaja, un paradís que recompensés els km de calor que hem passat. I quan més altes tens les expectatives d'un lloc, més xungo serà:
arribem a un poble desert, la gent ni ens mira, un nens mafiosos d'uns 12 anys fumant, amb motos tunejades, ens passen a rasar, fotent-se'n de nosaltres els "farangs" (extrangers). Les platges són brutes, l'aigua plena d'oli de barcos vells i despreocupats. Vaja, que estem al barri xungo. Si vas preparat i amb la idea d'estar en un zona xunga ho disfrutes, però teniem el cap el paradís terrenal per descansar les nostres cames mentres bebiem aigua d'un coco que just havia caigut fa segons d'una palmera...
Dormim en un "hotel" amb llençols molt dubtosos de ser nets... o fins i tot d'aquest segle. Ens devoren mosquits fins que a les 6 del matí ja no podem més i decidim marxar.
No tot són flors i violes en viatges d'aventura, però si no hi haguéssin moments durs, potser indesitjables i tot, la satisfacció resultant no seria la mateixa.
 |
| "repostant" |
camins cap a Trang
Just quant finalment sortim del poble del mal rollo, punxada en plena calor. Acabem fent més de 100 km per arribar a una ciutat al mig de la península tailandesa, Trang. Tastem els primers errors en navegació i ens fiquem per camins de terra, enmig de plantacions d'arbres de resina. No acabem fent més km però la mitjana en velocitat baixa anant per terra, així que acabem pedalejant més hores que un rellotge.
A uns 10km de Trang ens empaita una tempesta, ens deixem mullar una mica per refrescar-nos de la calor pesada del dia, però finalment ens hem d'aixoplugar perquè cauen bots i barrals. Al cap de mitja hora i encara ben xops, podem continuar fins a entrar a la ciutat i buscar el nostre niu temporal.
caminots amb recompensa final
Li agafo el gust aixó de tirar en línea recta i deixar-me enganyar pels mapes i ens perdem de nou per caminots de terra. Aquest cop més enfangats per les pluges d'ahir. A mi em mola canviar d'aires i anar pel mig de boscos i no veure ni déu. A la Jessica aixó d'enfangar-se quant encara queden 100 km per arribar el nostre destí no li va massa. A un punt la cosa es comença a complicar, fang a les rodes que no ens deixen pedalejar; comencem a caminar arrosegant les bicis carregades i a la vegada ens comencem a atacar els mosquits. Arribem a un punt crític en la relació home - dona - fang. La jessica s'embronca i jo només em cago de riure de la situació. Al final però em calmo i decideixo arreglar el tema. Ha sigut culpa meva ficar-me aquí. Em fotu en una bassa i amb un respall de dents començo a netejar les bicis perquè tornin a rodar.
La resta del dia es va passant entre carreteres i camins, escapant-nos de tan en tan d'algún gos bordaner perseguidor. Porto pedres a sobre i tot per si venen massa aprop. A pocs km del final ens atrapa una tempesta tropical, ens hem de tornar a ficar entre fang i quant ja no podiem més, arribem al preuat hotel... amb aigües termals!!
La recompensa d'un dia dur és ficar-nos en piscines naturals d'aigües termals, escoltant els millons de bitxus de la jungla, descansant les cames, els culs i les ments.
 |
| aquest dia vem necessitar sucre per anar tirant... i un GPS |
Krabi, platja i encostipat
Una altre de les destinacions d'un dia de pedaleig és Krabi. Ja hi haviem estat fa uns anys (sense bicis) i conèixer una mica el lloc facilita l'eficiència temporal. Anem directe a la platja que ens agrada, a fer el vago entre russos més blancs que el logo d'apple i altres turistes cremats com un pà torrat. Em dedico a mirar com escaladors d'arreu del món s'enfilen per les parets ensostrades de la platja. Flotem en aigües salades, prenem el sol, no fem res, i a vegades la nostra ment ens pregunta perquè cony ens hem de dedicar a una vida dura de pedalejar quant la majoria de turistes està més que content disfrutant de la vagancia en aquestes platges paradisíaques. La ment ens traeix de tan en tan!
 |
| sí, sí, són el que et penses... |
Bus a surat thani
Em desperto amb febre, coll inflat. Suposo que al descansar el cos un parell de dies fa que surti el que estava allà amagat. Així que no estic per ósties i pedals. Agafem bus per anar creuar cap a la costa est i estalviar-nos una zona d'autovies i carreteres no massa entretingudes.
tren a chumpon
Rodant per Surat Thani me n'adono que no m'arreglaré en un dia. L'endemà agafem tren cap al nord. Es fa raro tirar tants km assentat sense fer res. Amb lo que costen quant has d'utilitzar la força motriu humana! Però al final el tren resulta una experiència increïble, els vagons fets de fusta, finestres que no tanquen, colorejat als anys 50 i rodejat de locals. Em dóna la sensació de viure una experiència ben típica de la zona, locals viatjant a veure familiars que viuen lluny, xerrant, treient el cap per les finestres per refrescar-se, menjant i siestejant. El tren no va massa ràpid, a la velocitat d'un tren dels de les pel·lícules de l'oeste, així pots veure el paisatge sense perdre't res.
ruta costera, platges i vent
Ja recupera't al 100 per cent, tirem cap al nord direcció Bangkok, seguint la costa est. Ens trobem amb carreteres tocant l'aigua i buides de tràfic. Suposavem veure més turisme però es veu prou buit, potser és el problema d'una suposada "inseguretat" en el govern del país, por a revoltes i revolucions, potser la crisi europea que no ens deixa estalviar per viatjar tant lluny. A nosaltres ens va bé, menys gent = millors preus = menys tràfic.
 |
| Aquí ens va salvar un pelotón per poguer acabar fent una tirada llarga de km. |
Ens comencem a trobar una mica de vent de cara al final del primer dia. El vent de cara és el nostre amic en els enlairaments de parapent (els necessites sí o sí per inflar el parapent) però en bici és l'enemic, et redueix velocitat...
El segon dia tornem a sortir a les tantes i la brisa de cara ja està prou forta quant comencem. Macaixis l'olla. Sort que ja portem unes 2 setmanes pedalejant i ja comencem a tenir bones cames. El tercer dia igual i més. A un punt hem de parar uns quants cops de lo fort que és el vent. Anar a velocitat de caminar (7km/h) a sobre la bici (fa pena); veus el mateix paisatge durant una hora i moralment t'enfonsa... I si a sobre s'afegeix una punxada al mig del sol...
pak nam pram - a descansar els culs
Acabem d'aquests dies ventosos bastant cremats. Tenim un destí al cap que ens fa tirar endavant: Pak Nam Pram, a casa d'uns colegues. I com si estiguéssim en un desert en direcció a un oasis, anem tirant contra vent mig lelus. A 30km dels amics, les cames ens fan gallufos, el cap encara més. I quant més ho necessitem s'ens apareix el miracle: un peloton de ciclistes que ens atura el vent, ens dóna xerrada i ens alimenten amb fruites. Per rematar-ho porten un cotxe al davant amb altaveus i música de fitness. En un moment s'ens passen els 30km i arribem a casa de vells amics.
Passem un parell de dies encara ventats i acabo disfrutant-lo fent kitesurf entre onades i meduses.
una bicicletajada a bangkok i el cóctel multi-millonari
Ja a la capital, Bangkok, ens atrevim a bicicletejar entre milers de cotxes i motos. Cada cantonada és una carrera per adelantar cotxes parats i esquivar motos que no miren.
Ens deixem convidar a uns gin tònics per una coneguda de la Jessica. És propietària d'un dels hotels més immensos de Bangkok, bé, resulta que propietària d'uns quants al voltant del món. I ens anem amb les nostres millors mudes a un 20è pis d'un hotel de 5 estrelles, amb vistes d'ocell de la ciutat. De cop estem en un altre món, bastant desconegut per nosaltres, passem de la carretera, suor i gent local, a un "paradís" de luxe i soberenitat. Em quedo amb el primer. Tot i així, la jefa, una catxonda, ens fa passar un moment imborrable d'aquesta aventura (i no vem tenir que pagar els gin tònics que devien valer un ull de la cara).
cap al nord falta gent - Chang Mai
Tornem a fer "trampes" i agafem un bus de nit que ens porti directe al nord de Tailàndia. Ens despertem a les 5 del matí a Chang Mai, al voltant de muntanyetes i frontera amb Laos i Myanmar.
Comencem a estar una mica desgastats d'energia i sobretot de cul. No haviem pedalejat pràcticament res en els últims mesos i de cop passar setmanes sobre una bici nova i potser no a la teva perfecta mida, fa que el cos s'en ressenteixi una mica cada dia (o és que ja no som tant joves).
No ens voliem però perdre una visita al nord, veure els temples budistes de Chang Mai i suar unes quantes pujades.
La baixada a Phayao
Una baixada memorable de més de 40 minuts, sense mans, amb una briseta perfecta per fer baixar la temperatura corporal. Una baixada meritòria després d'una pujada infernal d'almenys 2 o 3 hores.
El ritme de pujada amb tota la casa a sobre és tan lent, que em permetia dedicar a buscar monedes a la carretera, caigudes de les butxaques dels motoristes. Vaig recol·lectar prous diners com per pagar-nos l'esmorzar de l'endemà :)
 | |
| ouch! |
Destí final: Chang Rai
I recarregats d'energia per escalar més muntanyes, tirem fins a Chang Rai, on decidirem amb molts dubtes acabar la nostra aventura sobre rodes.
Debatim tot el dia què fer, si tirem més, si parem aquí... els nostres caps aventurers volen més, els nostres culs fets pols ja en tenen prou. Ens acaba de decidir el fet que el propietari de l'hotel on estem ens vol comprar les bicis. Els hi venem a meitat de preu del que ens van costar i ja "despullats" sense les nostres rodes ens és més fàcil donar per acabada la ruta i fer la tornada cap al camp base d'hivern, el Nepal.
 |
| kòp kun krap Thailand! |
