Després d'una ullada al meu compte d'instagram (que s'ha convertit en la galeria de les meves aventures), recordo les principals aventures de la primavera i estiu 2015.
Després de la bicicletejada al sud-est asiàtic (veure posts anteriors), tornem al Nepal a la millor època pel parapent, aire fred i sol potent, que em permeten disfrutar d'uns quants vols increïbles a 5.000 metres als himalayas, els vols més alts que he fet fins ara.
Amb billet ja reservat de tornada a Catalunya, la Jessica em pregunta com tornem aquest cop de Pokhara a Kathmandu, si amb bus, amb taxi o amb avioneta. Li dic que volant, però en parapent! Amb 3 dies d'antel·lació, surto amb el parapent i sac de dormir per volar, caminar (i agafar algún bus destartelat) fins arribar a la capital nepalí un dia abans d'agafar l'avió cap a casa.
Pocs dies després de tornar a Catalunya, Nepal viu un dels pitjors terratrèmols dels últims anys i milers de persones moren, millons es queden sense casa.
Passem unes quantes nits sense dormir pensant en el poble nepalí; en Langtang on feia pocs mesos hi havia caminat i dormit i ara estava totalment sepultat; en els nostres amics, que tot i no haver patit problemes, estaven inmmersos en el caos d'un país sense recursos. Ens sentiem afortunats d'estar a Catalunya en aquell moment però també frustrats per voler estar al Nepal i ajudar en el que fós.
Ens van convèncer en que en aquell moment no necessitaven mà d'obra, però professionals, doctors, bombers... i que millor quedar-nos a casa i ajudar desde l'extranger.
L'estiu del 2015 és una repetició dels anteriors, visquent i treballant a les muntanyes verdes i plenes de vaques de Bavaria. Volant, corrent, cerveses amb amics i alguna que altre micro-aventura.
Recordo especialment l'aventureta enmig de l'estiu, de caminar de nit a la muntanya del Saüling (2040m) després d'un dia dur de feina. Ens vem equivocar de camí a pujar i de cop ens trobem davant d'un refugi-restaurant amb cerveses ben fresquetes. Sabiem que si ens paravem allà ja no pujariem a la muntanya i ens hi quedariem a dormir, i més aviat tornariem a casa amb quatre cerveses de més. No hauria estat malament tampoc però vem vencer la temptació i vem pujar carregats, amb la botella de ví, sacs de dormir i... els parapents, es clar.
L'endemà vem poguer enlairar-nos ben d'hora, volar una estoneta i aterrar davant de casa. Un cafè i una dutxa més tard, i ja estava de nou a la feina, a punt per volar amb els passatgers del dia.
A finals d'agost vaig fer una escapadeta en tren a Berlin, on viu el meu germà Nemo.
M'encanten els vagons-llit, dormir amb el moviment del rails, despertar-se en un lloc nou. Hauria sigut més perfecte si no fós pel capsigrany que em va despertar a mitja nit quant s'intentava posar al meu llit... el tiu es va confondre i no s'hi veia ni papa...
 |
| el mur de Berlin |
