el circuit de l'Annapurna...en BTT!

Fa uns anys que havia caminat el circuit dels annapurnas en solitari (bé... amb centenars d'altres turistes com jo davant i darrere meu). Les vistes i sensacions que vaig viure allà eren úniques. L'oportunitat de repetir-les, i a més sobre dos rodes, era qüestió indiscutible.

Ens presentem un final d'octubre a Besi Sahar, descarreguem les bicis del jeep, preparem paperassa per entrar a la zona protegida del parc i casi literalment em cago les calces. Porto una indigestió de cullons d'algun menjar del dia anterior. Vomito (4rt cop en la meva vida), mala senyal. L'aventura no podia començar amb més adrenalina. Proposo tirar endevant, sempre puc tornar enrere amb la cua entre cames (o la cagalera entre cames).

La ruta comença a 760 metres d'alçada, per arribar al punt màxim de 5416m, i rodolar fins a 900m, uns 260km sobre el seient d'una bici, rodejant un dels massissos himalayencs més alts del món.

a poca alçada fa calor tropical!

Amb les motxiles plenes de roba (a baix fa calor, a dalt farà molta rasca), sac de dormir i molta xocolata (de menjar) comencem a pedalar. I els primers 10 minuts només fem que baixar... Que no es tracta de pujar a més de 5000 metracus? Doncs baixem a fondu. La motxila pesada em comença a  tirar el casc cap endavant fins que em tapa els ulls i no veig la pista ni les pedres, flipo, miro al meu colega Jamie i li passa el mateix, ens parem i ens fotem a riure... com cullons no haviem provat abans de pedalejar tan carregats? i se suposa ue hem de passar més d'una setmana així? jajajaja...
Al final arreglem el sistema i la cosa millora, almenys veiem el que tenim a davant.

passem de cascades d'aigua a cims nevats.

 

el company de sofriment, en Jamie.

El dia és relativament fàcil, passem una secció del riu en construcció xina, preses per generar elictricitat i per desgenerar el medi ambient. És increïble com els humans podem caure en el mateix error infinites vegades.
Passo pel meu primer túnel al Nepal, no sé si n'existeixen més.

Els pròxims dos dies pugen de veritat, les pistes són xungues, pedrotes, pols i es fà difícil mantenir-se sobre la bici. La panxa va rondinant, poques forces per tirar endevant però el cap guanya i vaig fent xino xano. En una d'aquestes donc la voltereta amb la bici, aixafo el mobil i em quedo amb una cama casi inservible. Puc pedalar però amb prou feines caminar! Mare meva, quin començament d'aventura.

L'alçada sembla que em senta bé i la cagalera desaparèix. Passem de boscos tropicals i innumerables cascades post-monzòniques a seccions alpines, a àrees pre-tibetanes.
Al cap de 5 dies, aconseguim fer el pas carretejant les bicis durant més de 4 hores. I comença la infinita baixada a la zona del Mustang.

esbufegant.

cansats però contents, a 5.400 metres.

Més de 4000 metres de baixada després, amb poc frenus i rodes, arribem al destí final, Beni. 7 dies en total d'aventura 100% nepalí.

acabant la ruta gràcies a la pasta!